Visualitzacions i Recerca Activista: Un Intent de Conciliació
Núria Vergés Bosch i Alex Hache
Amb la col.laboració i opinions del grup de Visualitzacions del ESF memory project en el seu conjunt.

Sumari

El present article pretén acostar-se al món de les visualitzacions i el desenvolupament de programari per la creació de visualitzacions recollint elements centrals i propis de la recerca activista, i dels seus procediments, per tal de desenvolupar unes pautes orientatives a l'hora de desenvolupar i avaluar les eines per la visualització i les diverses visualitzacions generades. Tot i tenir en compte els criteris que, generalment, es contemplen en l'anàlisi i avaluació de les visualitzacions, amb la introducció de la dimensió activista alguns d'aquests criteris prenen rellevància i altres s'hi afegeixen per tal de redefinir les pautes d'anàlisi de les eines de visualització i orientar-les a l'acció per la transformació social.

Introducció a les visualitzacions

Són diverses les disciplines que s'acosten, de manera pràctica o teòrica, al món de les visualitzacions1 . De la mateixa manera, són múltiples les definicions de visualització que tenim a l'abast. Ara bé totes elles guarden alguns elements en comú i es diferencien2, bàsicament, en aquells aspectes que les distingeixen en funció de l'àmbit d'aplicació.
Partint de la viquipèdia3, la majoria de definicions coincideixen en definir la visualització com la generació d'una imatge, mental o real, de quelcom abstracte o invisible. Altres autories van més enllà remarcant que la visualització és un procés de representació (Pang i Pagendarm:1998) i d'altres en ressaltar que allò que es representa és informació i d'aquesta manera ens acosta al coneixement (Tufte:1983; Knight and Munro; 2000; Dürsteler: 2002).
D'acord amb aquesta definició ampliada doncs, el programari de visualització serien aquelles eines informàtiques que ens permeten, a partir de la informació introduïda, la generació de representacions en imatges i, així, de coneixement.
Éssent conscients de les diverses tipologies i tècniques per la visualització existents(Charters, Thomas i Munro:2002; Andrews:2002, Plaisant, 2004), les visualitzacions, en aquest article, seran tractades de forma general. De la mateixa manera tampoc s'intenta realitzar una avaluació de diverses tècniques i eines de visualització i avaluació específiques existents. Tanmateix es pretén entrar en el debat actual, i encara obert, al voltant de les diverses tècniques d'avaluació de les eines de visualització amb la introducció d'elements propis de l'activisme, així com incitar a la reflexió i interès per aquestes qüestions amb la voluntat que es tinguin en compte a l'hora d'aproximar-se a les diferents eines de visualització.

El context actual i el món de les visualitzacions

Tot allò relatiu a les visualizacions es troba en un gran moment d'expansió propiciada per l'auge d'allò visual- des de la televisió, la publicitat, les imatges per satèl.lit i fins la cartografia- que amplia, modela o readapta altres formats existents.
L'interès científic i acadèmic per la visualització de la informació també ha estat creixent (Chen and Czerwinski: 2000) i el llançament d'algunes noves eines de visualització de grans companyies informàtiques i l'extensió de l'ús de visualitzacions informàtiques a la població en general han col.locat les visualitzacions, definitivament, en el pla de l'interès general (Plaisant, 2004).
Ara bé, el món de les visualitzacions i el programari per a la visualització encara resta insuficientment explorat per la societat civil i els moviments socials.
En relació a aquesta manca d'exploració, tot i constatar que les visualitzacions són un àmbit de desenvolupament i innovació que està sent àmpliament controlat per complexos grups econòmics, militars i mediàtics, és possible que s'hi afegeixi la dificultat, i fins i tot contradicció, de combinar les necessitats d'acció urgent que sovint es plantegen en el marc dels moviments socials amb les necessitats d'exploració i desenvolupament, a mitjà i llarg termini, que aquestes eines requereixen. També, tot i que cada vegada menys4, s'ha relacionat la manca de desenvolupament del programari de visualització amb els alts nivells i mitjans tècnics que encara es requereixen per al seu desenvolupament i l'adaptació i captació dels recursos humans especialitzats en aquestes tasques per part d'empreses i centres d'investigació acadèmica. Tanmateix, també és cert, que l'interès dels moviments socials per aquestes eines de visualització és creixent i ja es compta amb diverses experiències en aquest àmbit relatives a la guerrilla de la informació, l'artivisme, el moviment per el programari lliure o les investigacions semàntiques orientades a l'horitzontalitat.

Motivacions per entrelligar visualitzacions i recerca activista

El projecte de la Memòria dels Fòrums Socials Europeus, que intenta compilar i difondre la memòria dels diversos Fòrums Socials Europeus consecutius i la informació relacionada, va creure necessari, per una banda, incorporar les visualitzacions en la recuperació i manteniment de la memòria dels diversos esdeveniments socials consecutius per les dificultats que han mostrat els processos dels fòrums socials per engrescar i col.laborar amb l'activime més proper a les noves tecnologies, mediactivisme, ciberactivisme, hackers, desenvolupadors de programari lliure etc.... Si bé el ciberactivisme cada vegada és més present en les lluites per la transformació social sembla que encara no és suficient i el fet de poder crear lligams, col.laboracions, interaccions i coordinació entre aquests àmbits diferenciats, però ideològicament propers, es considerà que podia ser una experiència útil per generar impactes en aquest sentit5. Per altra banda, es considerà que treballar en visualitzacions aportaria a la recerca social activista, que ja s'estava portant a terme, la possibilitat de millorar l'estètica dels seus continguts i la seva usabilitat, de facilitar l'organització de la informació i la navegació en ella, de contribuir a la recerca social visualitzant les composicions de les xarxes socials i les seves relacions i col.laboracions, de realitzar presentacions senzilles a partir d'informació complexe, de generar majors impactes a través de la informació recollida i, de forma conjunta, potenciar l'acció per la transformació social i política.
Finalment, per tot això, i per les voluntats i incerteses que s'han generat en la realització del projecte de la Memòria dels Fòrums socials, ha sorgit l'interès d'aprofundir en algunes qüestions que creiem que les eines de visualització haurien de contemplar en un procés de recerca activista.

Elaborant pautes per a l'avaluació d'eines de visualització

Distintes recerques i autories, moltes d'elles recollides en les referències, han assenyalat diversos principis i criteris a tenir en compte quan es treballa amb visualitzacions, tant de forma general com específica.
Recollint algunes d'aquests punts més rellevants, des dels principis d'excelència gràfica de Tufte(1983) fins a d'altres propis de la recerca social, cal contemplar que la visualització ha de ser una representació ben dissenyada de dades interessants (substància, estadística i disseny); ha de comunicar idees complexes de forma clara, precisa i eficient; ha de donar a la persona observadora el nombre màxim d'idees en el mínim de temps i el mínim de recursos; ha de ser, a ser possible, multivariada; i , finalment, ha de dir la veritat de les dades, i així, ser fiable (Tufte; 1983). Aportacions de l'àmbit del disseny de la informació i des de una perspectiva centrada en el ser humà han servit per incorporar altres qüestions com el fet que les visualitzacions han de ser manejables; han de donar una vista de la informació global i abastar la totalitat d'informació que s'ha de visualitzar; han de ser interactives i els espais d'informació han de ser navegables; i finalment; també s'ha considerat que la visualització ha de ser receptiva, panoràmica (Horn: 1999) i sensible a les variacions. Així doncs, una bona eina de visualització ha de contemplar una sèrie de qüestions i característiques que, a la vegada, es poden utilitzar per la seva avaluació.
Ara bé, quan existeix la voluntat d'apropar-nos al món del programari de visualització des de la recerca activista, que lliga la recerca amb l'activisme, alguns d'aquests criteris poden veure's qüestionats, modificats, prendre més o menys rellevància i nous criteris poden veure la llum en un procés d'avaluació, i fins i tot de selecció, de l'eina específica de visualització.
En un procés de recerca activista tan la tria de les temàtiques a tractar com els procediments i metodologies de recerca esdevenen accions, en si mateixes, que persegueixen la intenció de propiciar la transformació social i la millora de la societat en el seu conjunt. D'acord amb això doncs, el procés fins a la generació final de la visualització haurà de, com a mínim, tenir en compte aspectes polítics i socials en tot el procés que, en certa mesura, puguin contribuir a aquestes finalitats transformadores.
Així doncs, des d'una perspectiva activista, és problable que en els processos de recerca relacionats amb les visualitzacions s'emfasitzin, més enllà dels criteris generals ja establerts, elements interconectats i propis de la recerca activista6 que contemplen la participació de l'altri, la col.laboració i compartiment del coneixement entre persones i/o col.lectius, la facilitat d'accés i no discriminació en l'ús de l'eina, l'horitzontalitat i autonomia en tot el procés, la subjectivitat, la dimensió glocal, la transdisciplinarietat (Besalú et al: 2003), el nomadisme i l'adaptació als canvis i, finalment, l'orientació des de i per a l'acció transformadora pròpia dels moviments socials.
Alguns d'aquests aspectes esmentats comparteixen importància des d'altres aproximacions humanes i socials, però d'altres, sovint, són obviats per la voluntat economicista o privilegista que comporta monopolitzacions, restriccions, privacions, dependències, exclusions i discriminacions en el desenvolupament i ús d'algunes eines de visualització que poden limitar el futur de la generació de visualitzacions, i de coneixement, i dels seus impactes transformadors i de progrés en la societat.
En canvi, la concentració en criteris com el foment de la participació, l'horitzontalitat, la col.laboració i compartiment del coneixement generat i la potencialitat transformadora de l'eina prenen rellevància en un procés de recerca activista i poden ser facilitadores del desenvolupament de noves visualitzacions i nous coneixements, així com de generar impactes socials i polítics de caire transformador per la seva voluntat inclusiva, oberta, lliure, participativa, equitativa, horitzontal i de progrés sostenible que posa les necessitats i voluntats de la societat, en el seu conjunt, com a punt de partida motivacional.
Per aquests motius, en el moment del desenvolupament, avaluació, i fint i tot tria, de les eines d'avaluació, tots aquests elements provinents d'una perspectiva activista hauran de contemplar-se a més d'aquells generals anteriorment esmentats. Tot i així, per a no desembocar en una llarga llista de criteris, s'han elaborat un seguit de definicions del que podrien incloure els diferents elements proposats i, amb això, generar certes pautes orientatives per incorporar, o mantenir, aquestes qüestions en futures avaluacions de visualitzacions.
Val a dir que l'ordre no respon a cap tipus de jerarquia i que, en tot cas, això dependrà del que es desprengui de la voluntat i motivació de cada visualització en concret.

- llibertat:
Amb aquest terme es fa referència al fet que les eines de visualització desenvolupades o emprades i les visualitzacions generades restin lliures. Això vol dir que es registrin sota llicències lliures (tipus copyleft, creative commons,GPL...) i que permetin l'accés al codi font del programari i així la lliure circulació del coneixement generat. D'aquesta manera es permet compartir el coneixement i es facilita la col.laboració i , per tant, les possibilitats de millora de la mateixa eina. Donat que aquesta llibertat implica el permís de modificació, en la majoria dels casos, l'eina es converteix en quelcom adaptable i flexible a altres tipus d'informació i presentacions. El permís d'ús i modificació, a més, dota d'una major autonomia per el seu ús posterior. Val a dir que tot plegat contribueix a la creativitat col.lectiva.

- participació:
La participació implica que el procés de desenvolupament de l'eina i de generació de visualitzacions resti obert a la participació d'altres persones interessades o dels mateixos subjectes de la recerca. Similar al que en recerca social s'ha anomenat investigació participant, l'objecte d'estudi té la possibilitat d'esdevenir també subjecte de la recerca i participar de forma activa, i a través de la seva acció, en el desenvolupament o l'ús de l'eina de visualització. També és una forma de generar coneixement de forma col.laborativa i afavoreix la creació col.lectiva i la transdisciplinarietat. A banda d'això contribueix a l'horitzontalització del procés de desenvolupament de l'eina i/o de les visualitzacions. En certa mesura també es pot relacionar amb la capacitat de generar diàleg entre l'eina i la persona.

-horitzontalitat:
L'horitzontalitat fa referència tant al procés de desenvolupament de l'eina, o de la recerca en el seu conjunt, com a la presentació de la informació. En relació al procés de recerca o desenvolupament té a veure amb fer prevaldre la horitzontalitat per damunt de la verticalitat i així trencar amb les jerarquies, entre persones o fins i tot entre idees. Pel que fa a la visualització generada, i d'una manera semblant, consisteix en recollir i presentar la informació de baix a dalt7 i sense necessitat de categories preestablertes a priori per persones expertes o segons criteris economicistes, i a poder ser, donar lloc a la pròpia decisió de la persona participant o bé del mateix atzar8.

-accessibilitat
Quan parlem d'accessibilitat es fa referència a la facilitat d'accés. D'aquesta manera com menys recursos calguin, a priori, per accedir a l'ús de l'eina més accessible serà aquesta. Entenem com a recursos no només els econòmics, sinó també els sensorials, lingüístics, culturals, tècnics o altres. D'aquesta manera les eines lliures són més accessibles econòmicament, les eines senzilles i clares d'usar també són més accessibles des del punt de vista del nivell de coneixements tècnics i les visualitzacions comprensibles independentment de l'idioma utilitzat també esdevenen més accessibles a un màxim nombre de persones participants. Evidentment les visualitzacions adaptades a certes mancances visuals, que per exemple usen elements sonors o determinades escales de colores, també esdevenen més accessibles des del punt de vista sensorial.

-versatilitat
Un programari per la visualització hauria de ser sensible als canvis, permetre el nomadisme i ser adaptable i readaptable a diferents formats i tipus d'informació. Així també hauria de facilitar la captura d'imatges, l'exportació a altres llocs i la conversió a altres formats.
Fixant-nos en el tipus d'informació hauria de contemplar tant la inclusió d'informació a nivell qualitatiu com a nivell quantitatiu. Tot això, evidentment, depenent de les motivacions de creació de l'eina i les aplicacions esperades.

-fiabilitat
S'entén fiabilitat, de manera genèrica, la probabilitat de que l'eina de visualització funcioni de la manera adequada i que permeti visualitzar aquella informació que es busca. Per una bona visualització, evidentment, és necessari que la informació que contingui sigui, alhora, fiable i acurada, de manera que la recollida i producció de informació a visualitzar no generi biaixos. Però l'eina en si mateixa i el seu ús han de mantenir també aquest grau de fiabilitat. En certa mesura, i pel que fa a les visualitzacions generades, com menys és el grau de soroll en aquestes visualitzacions, més gran en pot ser la fiabilitat.

-claredat
Una de les aplicacions comunes de les eines de visualització es dóna quan existeix informació múltiple, voluminosa i complexe i es persegueix presentar-la de forma senzilla i clara. La claredat s'hauria de tenir en compte tant en la mateixa generació de la visualització com en els procediments que s'han de seguir per portar-la a terme. Així doncs, la claredat, en el moment inicial i de presa de contacte amb l'eina, és crucial, però també ho és posteriorment doncs facilita la navegació entre la informació i permet, per exemple, el pas d'allò local a allò global i viceversa. Igual que anteriorment un nivell limitat de soroll incrementa la claredat.

-utilitat
La utilitat consisteix en la capacitat que té l'eina de satisfer les necessitats de visualització que es requereixin. La utilitat tindrà a veure doncs amb l'adequació de l'eina que s'usarà al tipus d'informació que es vulgui visualitzar i, també, a la voluntat i impacte que es vulgui generar amb una informació determinada. Així, per exemple, per una visualització que intenta qüestionar les trabes a la lliure circulació de persones s'han de poder usar eines que no predeterminin els mapes i permetin desdibuixar les fronteres actuals.

-usabilitat
Una eina de visualització serà usable si capacita per el seu ús. En certa manera implica l'orientació al seu ús i als usuaris. Així podria entendre's com la capacitat de l'eina per ser compresa, apresa, usada i ser atractiva per l'usuari en el seu ús(wikipedia). Per això una eina de visualització serà més usable si genera missatges d'error explicatius o ajudes específiques, si és clara i no presta a confusió, si presenta dreceres, si permet realitzar diferents visualitzacions segons la diversitat de persones que ho poden utilitzar i qüestions similars. Com en la claredat, és crucial el moment de presa de contacte de les persones amb l'eina per mantenir la seva usabilitat.

-atractivitat
Aquest terme fa referència a la capacitat d'atraure i de provocar impacte, com a eina o com a visualització generada, que impliquen el foment del seu ús i, fins i tot, reapropiació del coneixement generat. Aquí hi tenen a veure aspectes estètics o lúdics, però també d'innovació o de qualitat, que poden atraure a les persones a utilitzar l'eina o a generar-hi visualitzacions.

Conclusions

Avui, el món de les visualitzacions ha pres una rellevància creixent en la majoria d'àmbits que afecten l'activitat humana. Són diverses les disciplines que s'acosten a l'ús i desenvolupament de les visualitzacions i l'interès acadèmic al voltant del món de la visualització també va en augment. En gran mesura, les visualitzacions han arribat a la majoria de la població i han esdevingut d'un interès social, i també econòmic, notablement creixent.
En aquest context les propostes i accions activistes es plantegen el seu ús i utilitat, però des de un punt de vista crític i amb la voluntat de generar acció per la transformació social i política i contribuir a la millora de la societat en el seu conjunt.
Motivats per les incerteses i voluntats que s'han anat generant en la realització del subprojecte de Visualitzacions de la Memòria dels Fòrums Socials Europeus, s'ha intentat incloure la perspectiva activista en l'anàlisi i avaluació de les eines de visualització de manera que, en bona mesura, ha implicat la reelaboració d'aspectes communment acceptats a tenir presents en l'avaluació d'eines de visualització i la introducció d'altres de nous.
Un bon nombre de publicacions han fet l'esforç de reflexionar sobre els requeriments tècnics en el disseny i l'elaboració de visualitzacions, en la diversitat d'aproximacions i disciplines que poden intervenir en aquest àmbit i, existeix un creixent debat, encara obert, al voltant de les tècniques i criteris per l'avaluació de les eines de visualització. Tot i considerar-se, en més o menys mesura, les diverses tècniques i requeriments per el desenvolupament i avaluació de visualitzacions, aquest article no ha pretés entrar en profunditat en el seu anàlisi sinó, més aviat, introduir-hi alguns nous elements de debat i reflexió des d'una aproximació activista.
Així doncs, s'han volgut emfasitzar algunes qüestions considerades claus des d'una perspectiva activista i, així, presentar un seguit de pautes a tenir en compte en l'avaluació, i fins i tot en la tria i desenvolupament, d'eines de visualització.
D'acord amb això, a més de considerar aspectes anteriorment identificats com a crucials per a una bona visualització com la fiabilitat o la usabilitat, ara també, el foment de la participació, la col.laboració i compartiment del coneixement generat, l'autonomia, l'horitzontalitat, i la potencialitat transformadora prenen rellevància en l'avaluació i desenvolupament d'eines de visualització per aquelles persones que s'acosten al món de les visualitzacions des d'un punt de vista activista, però, també, per permetre una major incidència d'aquests elements activistes en els debats, desenvolupament i ús de les visualitzacions existent.
Tenir en compte aquestes qüestions no només facilitarà el desenvolupament de noves eines de visualització, i així de nous coneixements, sinó que, a més, pot contribuir a generar nous impactes socials i polítics propers a les necessitats i voluntats de la societat en el seu conjunt.

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Referències bibliogràfiques

Andrews, Keith (2002)Information Visualisation Tutorial; 6th International Conference on Information Visualisation (IV02), London, England. Disponible a: [http://www2.iicm.tugraz.at/ivis/ivis.pdf]

Andrews, Keith (2006)Evaluating Information Visualisations. Proceedings of the 2006 AVI workshop on BEyond time and errors: novel evaluation methods for information visualization.Venice, Italy. Disponible a: [http://portal.acm.org/ft_gateway.cfm?id=1168151&type=pdf&coll=GUIDE&dl=&CFID=15151515&CFTOKEN=6184618]

Ballart, X. (1992)¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid: MAP, 19

Besalú et al. (2003). Participatory Research for human development. Working papers Trobada Internacional de Recerca Activista i Moviments Socials. Barcelona.Disponible a: [http://www.investigaccio.org/modules.php?name=Downloads&d_op=getit&lid=12 ]

Brandes, U, Kenis, P, Raab, J.(2005) La explicación a través de la visualización. REDES-Revista hispana para el análisis de redes sociales. Vol. 9,#6, Diciembre 2005. Disponible a:[http://revista-redes.rediris.es/html-vol9/vol9_6.htm

Cox, Laurence (1998) Gramsci, movements and method: the politics of activist research. "Alternative Futures and Popular Protest" 4th annual conference, Manchester Metropolitan University.

Charters, S, Thomas, N, Munro, M.(2003) The end of the line for Software Visualisation?, IEEE VISSOFT 2003.Disponible a: [http://csr.uvic.ca/~mstorey/vissoft2003/submissions/charters.pdf.]

Chen C, Czerwinski M.(2000) Empirical evaluation of information visualizations:an introduction. Int. J. Human-Computer Studies 53, 631}635. Disponible a: [http://www.pages.drexel.edu/~cc345/papers/ijhcs2000a.pdf]

Chen C. (2005) Top 10 Unsolved Information Visualization Problems. IEEE Computer Graphics and Applications.

Dick, B. (2002) Action research: action and research. Disponible a:[http://www.uq.net.au/action_research/arp/aandr.html]
doi:10.1006/ijhc.2000.0421

Dürsteler, J.C (2002).De qué va la visualización de la información?. La revista digital de Infovis.Net. disponible a: [http://www.infovis.net/printMag.php?num=100&lang=1]

Erickson, T. (2003) Designing Visualizations of Social Activity: Six Claims. Disponible a: [http://www.pliant.org/personal/Tom_Erickson/CHI03_Six_Claims.pdf]

Glocal Research space (2004). Activist Research. Working papers Trobada Internacional de Recerca Activista i Moviments Socials. Barcelona. Disponible a: [http://www.investigaccio.org/ponencies/activist.pdf.]

Horn, R.E, (1999) Information Design: Emergence of a New Profession. Chapter 2, in Infomation Design. MIT Press.

Investigacció.(2005).Recerca activista i Moviments Socials.Viejo Topo. Barcelona.

Ioe, colectivo (2003). Investigación acción participativa: propuesta para un ejercicio activo de la ciudadanía. Working papers Trobada Internacional de Recerca Activista i Moviments Socials. Barcelona. Disponible a: [http://www.investigaccio.org/modules.php?name=Downloads&d_op=getit&lid=28]

Keel, P. et al. (2004). EWall: Electronic Card Wall. Introduction.Disponible a:[ http://ewall.mit.edu/introduction]

Knight, C, Munro, M. (2000) Mindless Visualisations.6th ERCIM Workshop “User Interfaces for All”. Disponible a:[http://ui4all.ics.forth.gr/UI4ALL-2000/files/Long_papers/Knight.pdf]

Knight, C,Munro, M.(2000) The Power of (Software) Visualisation. University of Durham, Computer Science Technical Report 01/00, January 2000. Disponible a: [http://vrg.dur.ac.uk/papers/getpaper.php3?id=12]

Komlodi, A., Sears, A., Stanziola, E. (2004)Information Visualization Evaluation Review, ISRC Tech. Report, Dept.of Information Systems, UMBC. UMBC-ISRC-2004-1. Disponible a:[http://www.research.umbc.edu/~komlodi/IV_eval]

Mazza, R.(2006) Evaluating Information Visualization Applications with Focus Groups: the CourseVis experience. BELIV'06 - BEyond time and errors: novel evaLuation methods for Information Visualization. A workshop of the AVI 2006 International Working Conference on Advanced visual interfaces. Venice. ACM. Disponible a:[http://www.istituti.usilu.net/mazzar/Web/Web_area/Pubblicazioni/BELIV06/beliv06-final-header.pdf]

Pacione, M.J, Roper, M, Wood, M. (2003) A Comparative Evaluation of Dynamic Visualisation Tools. wcre, p. 80, 10th Working Conference on Reverse Engineering. Disponible a: [ http://www.cis.strath.ac.uk/~mjp/20270080.pdf]

Pang, A, Pagendarm, H.G (1998)Visualization for Everyone, IEEE Computer Graphics and Applications, Vol. 18, No. 4.

Plaisant, C.(2004)The challenge of information visualization evaluation, Plaisant, C., Proc. of Conference on Advanced Visual Interfaces, AVI 2004, ACM, New York. Disponible a: [http://hcil.cs.umd.edu/trs/2004-19/2004-19.pdf]

Plaisant, C. (2005) Information visualization and the challenge of universal access, chapter in Exploring Geovisualization, Dykes, J., MacEachren, A. and Kraak, M.-J. (Eds.),
Elsevier, Oxford. Disponible a: [http://hcil.cs.umd.edu/trs/2004-36/2004-36.pdf]

Tufte. E.R.(1983)The Visual Display of Quantitative Information. Graphics Press, Cheshire, Connecticut.

Vianello, M. (2005) Propuesta de sistematización de los criterios para evaluar la usabilidad de los sitios web. Isko. Capítulo Español. Congreso.(7o 2005 Barcelona). Disponible a: [http://bd.ub.es/isko2005/vianello.pdf.]